realitat

Villa Wanda: Un llibre sobre algunes coses rares que van succeir al segle XX



"Déjenme que me presente. Mi nombre es Licio Gelli, a sus órdenes. O mejor dicho: ustedes a las mías".

Villa Wanda pren el nom de la residència de Licio Gelli, gran mestre de la Lògia Propaganda Due i personatge transversal a la recopilació de fets que Autsider Cómics ens ofereix amb una maquetació i presentació molt atractiva. Gelli serà el fil conductor d'una sèrie d'esdeveniments que marcaran les convulses dècades de la postguerra a Itàlia, i és que la seva lògia, escindida de la maçoneria oficial, sota la seva direcció aglutinarà a importantíssims polítics de la Democràcia Cristiana, militars, economistes, periodistes i tota mena de persones claus dins de l'estat italià i l'OTAN. L'objectiu de P2 és evitar l'èxit de les forces marxistes a Itàlia, en concret del PCI i d'un PSI que, segons el dia i abans de Craxi, era massa esquerranós pel poder. Així, les traces de P2 es deixen caure en diversos crims d'estat (Mino Picorelli), escàndols financers (Banco Ambrosiano) trames internacionals (Operació Gladio, dictadura argentina) i totes les maniobres de terrorisme de l'extrema dreta que, mitjançant l'estratègia de la tensió, pretenien reforçar l'involucionisme fins i tot amb dos cops d'estat finalment cancel·lats (Piano Solo i Colpe Borghese).



Per les pàgines de Villa Wanda apareixeran també les activitats de la Banda de la Magliana, organització criminal que es va apoderar del tràfic de drogues a Roma i que va comptar amb el suport de l'extrema dreta i els serveis secrets, i que es va fer coneguda a casa nostra per la sèrie Roma Criminal. Una organització mafiosa mostrada sense cap tipus de glamur ni romanticisme, simplement una peça més dins de l'esquema contra insurgent de la primera república italiana.

No podia faltar a Villa Wanda les Brigades Roges i les formes de resistència armada des de l'esquerra. Molt paradigmàtic és la història de l'editor Giangiacomo Feltrinelli, milionari militant comunista que davant de la impotència que li genera un sistema que impedeix l'accés dels comunistes al govern passa a la lluita armada. També s'explica el cas Moro de manera detallada, i narra totes les incògnites entorn del segrest del polític democristià de centre-esquerra partidari de les aliances amb el PCI. 
Finalment Villa Wanda en fa esment d'algunes manifestacions culturals representatives del període històric ressenyat. Per un cantó la novel·la "Vida Agria" de Luciano Bianciardi, com representació de l'estat d'ànim dels anys del suposat "miracle econòmic" italià. O el curiós disc del cantautor Fabrizio d'André, que, després de diversos treballs de temàtica més ben convencional, decideix fer l'àlbum conceptual "L'Impeggiato" sobre un oficinista pren consciència de la fatalitat dels temps i les injustícies socials i, en conseqüència, vol dinamitar l'edifici del parlament italià, fracassant en l'intent. O les cançons revolucionàries de Fausto Amodei i els seus Cantacronache.



A Villa Wanda és destacable, tanmateix, l'agilitat del text, el seu registre per moments lleument irònic i còmic, així com la qualitat de les fotografies. El conjunt és tan lleuger de llegir i addictiu que s'acaba en un tres i no res, i a més fa una bona radiografia dels convulsos anys de plom italià i de la perversitat dels poders econòmics i polítics quan han d'aturar la transformació social.

TE

Bibliografia:


Eduardo Bravo. Villa Wanda. 2017. Autsider División Sesuda. 144 pàgines

Etiquetes de comentaris:



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya